dimarts, 16 d’abril del 2013

Entrevista a Maria Ripoll (la meva padrina)

TREBALL FILOSOFIA

L'entrevistada d'aquest treball serà la meva padrina Maria (Maria Ripoll Garau) nascuda el 15 de maig del 1928. És porrerenca i el seu oncle fou Climent Garau Juan, l'últim batlle de Porreres de la República. Així que va viure un poc la República (tot i que era molt petita li va afectar, ja que va perdre la seva figura paterna, el seu oncle afusellat, ja que el seu pare va fugir quan va néixer ella). Això ens donarà una perspectiva de com van ser els afusellaments al cementiri de Porreres (així com els van venir a cercar, com s'intentaren amagar,etc.), ja que la història sempre l'escriuen els vencedors (tot i que a Porreres ja s'han escrit un parell de llibres sobre el tema com Climent Garau Juan (1897-1936) ENTRE EL PINZELL I LA VARA, on la meva padrina hi va col·laborar molt per la qual cosa alguna de les frases que apareixin en aquest treball poden ser de les del llibre). A més d'haver viscut aquesta època, com és evident, ha viscut fins a l'actualitat; així podrà fer una comparativa sobre quina època ha estat millor i no ens haurem de remetre a la frase feta de “qualsevol temps passat fou millor”. Amb això, ja us podeu imaginar que serà de tendència republicana. Aquí abaix us deix l'entrevista:
 

REFLEXIÓ SOBRE L'ENTREVISTA

Es veu en l'inici de l'entrevista que la guerra era considerada una broma per les classe allunyades del coneixement, però sèria pels qui tenien el poder que ja s'amagaren. Hi hagué intents de fugida (alguns amb èxit i altres no). Els germans de la mare de la padrina s'amagaren juntament amb el batlle de Montuiri, però confiaren que seria un període curt i no sortiren de Mallorca. Quan vulgueren sortir fou massa tard i els falangistes els agafaren i els dugueren a Palma, on foren afusellats. Molts foren morts per les denúncies de veïns (enveja?, maldat?, falta d'empatia?).
La guerra comportà un gran canvi en la societat, ja que el menjar mancava i s'havia de repartir (mentalitat comunista aplicada pels de dretes, però no era un repartiment equitatiu ja que els falangistes sempre en tenien més). Amb els anys es va anar recuperant l'economia, que en aquest temps es basava en el sector primari (qui ho diria ara, en la societat basada en el terciari i rendia encara que no hi hagués enginyers agrònoms ni la maquinària existent actualment), però hi havia fam perquè els falangistes es quedaven amb la majoria del menjar i les classes baixes sofrien i, encara que el produïen, no podrien disfrutar del menjar.
Respecte al català, no afectà massa més que res perquè la gent tenia molta por a xerrar (l'anècdota contada que una dona alçà un garrot a un avió d'en Franco i la ficaren a la presó). Els símbols franquistes no es pot saber amb certesa, ja que el poder exercia una repressió sobre tot el que no era del seu agrat i la gent callava per por a les represàlies (i encara hi ha fatxes a favor de la dictadura, aquest enllaç explica aquesta teoria: http://www.eldragondehipatia.com/articulos/los-de-derechas-son-menos-inteligentes-que-los-de-izquierdas/).
L'escola, com que no era obligatòria, fomentava que la gent no adquirís els coneixements necessaris i així la gent no es demanava el perquè de les coses i no protestava. Però això és una de les causes de la situació actual del país en què la gent no està suficientment preparada, ja que és una roda i si les persones que s'han de preparar per ensenyar la feina als altres no estan suficientment qualificades fa que el nivell baixi i que cada vegada sigui més difícil tenir persones altament qualificades comparades amb les d'altres països.
També apareix el tema dels insults per ser comunistes (això encara segueix així actualment: un amic que tenc els EEUU, “el país més lliure del món” segons Noam Chomsky, el van treure de classe només per dir, sí DIR, que tenia un amic comunista prosoviètic. Sí, una anècdota, però es veu que això avui encara continua passant). Però la gent va començar a tenir un poc d'empatia a partir de l'enviament de la gent al front.
No es pot considerar que l'economia fos massa bona, ja que l'arribada dels electrodomèstics i televisors fou més tardana que a altres països (la situació hagués estat més bona si hagués continuat la República? Aprofit que avui és 82è aniversari de la República per a reinvindicar-la.). No fou fins als 60 que arribaren i només per una sèrie de famílies benestants.
El pas als anys 60, on el turisme augmentà, no es notà en excés a la part forana, però si que hi hagué algun canvi en els vehicles (trens, autobusos, etc.), encara que la font d'ingressos principal seguia essent l'agricultura on s'aprofitava tot (al contraria que ara).
En els anys de caiguda de la dictadura i de transició a la democràcia (anys 70 i 80), el canvi no fou massa notori perquè la gent seguia callant. Però hi hagué gent com en Pere Capellà que començà a fer feina per la memòria històrica (se n'ha fet molta feina, però encara se n'hauria de fer més perquè ningú hauria de ser oblidat). En la transició a la democràcia i amb l'arribada de la figura del rei, la cosa canvià un poc, però no massa. L'únic que va canviar fou anar a votar, que simplement fou anar a tirar la papereta. Aquí la gent ja se n'alegrà que el català tornàs a ser oficial (ara el procés es duu a terme a l'inrevés).
Ara mateix tenim una crisi greu i ho deu ser perquè en el 74 i el 80 n'hi hagué, però les persones que les varen viure com la meva padrina pensen que aquesta ho és més (coses del capitalisme, que necessita que hi hagi crisis per tal que el sistema funcioni i una sèrie de “personatges” s'enriqueixin).
En aquesta època, es produí la retirada dels símbols franquistes, que no molestà en excés als franquistes ja que n'hi havia alguns que ja estaven cansats.
Les persones amb experiència manifesten que la societat ha canviat molt. Ara hi ha més llibertat i la gent ja pot expressar les seves opinion, tot i que ens estan intentant arrebatar algunes de les nostres llibertat i els polítics comencen a passar de les nostres opinions. En aquest temps, la família era molt més important que ara i tenia un paper molt més important en la societat.
La feina d'aquest temps era en condicions infrahumanes. En els temps de la meva padrina, la feina es basava principalment en el camp. Es treballava en condicions infrahumanes, sense contracte i amb jornades de treball inacabables. La gent treballava a partir dels 12 anys i no els miraven prim (personalment pens que durant l'estiu podríem anar a ajudar un poc a foravila els joves i conrar alguns productes).
En aquest temps es produí una certa immigració de persones des de la Península (“forasters”, però que s'han integrat bé i ho han deixat de ser). Contrasta amb l'immigració que va venir fa uns anys de persones del Marroc, de Xina, d'Índia,etc.
També es produí el fenomen de l'emigració de les persones que ho havien perdut tot (a Porreres hi hagué uns escarabats, que afectaren a la vinya) a països com Cuba o Argentina. N'hi ha que han tornat, però d'altres no.
La gent es divertia amb molt menys que ara: simplement feien balls i jocs, que amb el temps s'han anat perdent. Les vervenes no hi havia el “vervena tour” actual, sinó que només quedaven al seu poble.
No fou massa difícil adaptar-se als electrodomèstics, ja que abans només s'utilitzava el foc provinent de la llenya i s'anava més poc a poc. A més, les rentadores feren que es netejàs la roba amb molta més facilitat. La gent es desplaçava d'un poble a un altre amb el tren o amb el carro (estirat per la somera: una animal que s'hauria de conservar).
Al 1910 la gent veié passar a Porreres el primer cotxe i la gent sortí al carrer a observar-lo (l'anomenaren “carro de foc”). Les bicicletes també eren escasses en la joventut de la meva padrina (l'època que la marcà més per la mort del seu oncle i la guerra). La gent es movia més caminant i acabava estant més al seu poble. I si no, carro.
No hi havia massa diferència en l'ensenyament, però els al·lots ho deixaven molt prest. La disciplina ha canviat molt: abans n'hi havia massa, ara jo pens que està bé (sempre hi ha algunes ovelles negres irrespetuoses, però aquest nombre de persones cada vegada augmentaven més) i els pares comandaven més. Abans la gent era molt més religiosa que ara i anava a missa per quedar bé moltes vegades (no l'entenien perquè eren en llatí). Ara anar a missa queda com a malament; al contrari que abans.
En conclusió, com es pot veure la meva padrina es recorda més de les coses que l'han marcat: la guerra civil i la mort del seu oncle. Així podem dir que la gent s'enrecorda de les coses impactants per molt de temps que hagi passat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada